Característiques i Cronologia

Ses Païsses és un poblat prehistòric que va ser ocupat des de 1.100 AC. fins a l’any 50 dC.

Ocupa una superfície elíptica de 13.500 m2 de planta , envoltat per una murada de 320 metres de diàmetre que es va construir entre 640 i 540 AC..

Està localitzat sobre un turò suau ocupant una posició central dins l'avall d'Artà, i devia dominar un ample territori que limitava amb el dels poblats de Sos Sastres cap a l'est, el de Sa Badeia cap al nord, el de Son Sureda cap al noroest i el de s'Auma Vell cap al suroest.

Fou declarat Monument Històric i Artístic l’any 1946. 

Planol general del Poblat Talaiòtic de Ses Paisses amb la topografia
Planol general del Poblat Talaiòtic de Ses Paisses amb la topografia

El poblat es configura al voltant d'un talaiot o turriforme central, a l'entorn del qual es desenvolupen diversos cercles d'habitatges i edificis d'ús social.

Els primers en construir-se, adosats a les parets del talaiot, eren petites estànces de forma arronyonada, com la 3 i la 5.

En una segona corona trobem habitacions més grans de planta quadrangular, com la 8 i la 9, i més cap a fora, edificis més grans i complexos com el 25 i el 10.

Al llarg dels més de 1.000 anys d'història les construcions es van abandonant i reconstruint, i passen períodes d'abandonament i de re-ocupació, que les excavacions en curs ens ajuden a interpretar.

Reconstrucció hipotètica del Poblat Talaiòtic de Ses Paisses
Reconstrucció hipotètica del Poblat Talaiòtic de Ses Paisses

Context històric del poblat

Durant la transició del segon al primer mil·lenni aC es donen una sèrie de canvis a les societats prehistòriques de Mallorca que marquen el pas entre el pretalaiòtic i el talaiòtic.

S’abandonen les aldees de poblament dispers, on dominen les navetes, que són estructures d’habitació, i es creen assentaments agrupats. Aquests nous poblats talaiòtics es veuen dotats d’arquitectura social i d’arquitectura domèstica. Els talaiots són els edificis centrals dels poblats i s’utilitzen amb finalitats socials i comunitàries. Al seu voltant es construeixen els habitatges.

La població talaiòtica viu de forma igualitària i pacífica amb la resta de comunitats. La seva economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles, bous i porcs, el cultiu de cereals i l’aprofitament dels recursos silvestres.

En l’època talaiòtica se segueix produint ceràmica sense l’ús del torn, objectes de pedra i d’os. Se segueix practicant la metal·lúrgia del coure, del bronze i, per primera vegada, la del ferro.

A mitjan primer mil·lenni aC, hi comencen a haver canvis socioeconòmics que marquen la transició del talaiòtic al posttalaiòtic o període baleàric. El possible augment de la població a l’illa durant aquest moment provoca un increment de la competència pels recursos naturals. Aquesta situació dóna lloc a disputes entre comunitats i a l’aixecament de les muralles que envolten els poblats.

El comerç amb l'exterior és creixent i estimula que determinades classes socials augmentin el seu poder i afavoreixin les desigualtats socials.

Els enterraments a l’època posttalaiòtica evidencien les esmentades desigualtats ateses les diferències qualitatives i quantitatives dels aixovars. Les pràctiques funeràries i rituals es diversifiquen i es construeixen els santuaris.

En l’àmbit tecnològic, apareixen noves formes en la ceràmica, la metal·lúrgia del bronze continua, augmenta la del ferro i comencen a aparèixer objectes de plom.

El contacte amb altres civilitzacions és molt intens. De fet, els talaiòtics balears apareixen documentats com a mercenaris dels exèrcits púnics i els foners participen en els conflictes que hi ha aleshores en el Mediterrani.

El 123 aC es produeix la conquesta romana de les Illes Balears. La major part dels poblats indígenes no es veuen afectats per la nova situació política i per la construcció de Palma i de Pollentia. És en el s. I dC quan es produeix la migració del camp a la ciutat o als nous establiments rurals, les explotacions agropecuàries.

Video sobre Ses Païsses de 2011