La Colònia de Sant Pere

La Colònia de Sant Pere és el segon nucli de població d’Artà. Establert a la costa, en una zona amb una forta personalitat geogràfica, està perfectament caracteritzada pels penyassegats de la Serra Artana que delimiten una estreta franja de terra banyada per les aigües de la Badia d’Alcudia , entre el Torrent de Na Borges i el Cap Ferrutx.

vista del poble de la Colònia de Sant Pere
vista del poble de la Colònia de Sant Pere
port de la Colònia de Sant Pere
port de la Colònia de Sant Pere

Dins aquesta franja costera apart del poble de Sa Colònia, on s’hi concentra la majoria de la població resident ,  trobem els núclis turístic-residencials de S’Estanyol i Betlem. Entre tots ells, a l’època estival, ofereixen una capacitat per allotjar unes 1.500 persones, evidenciant amb això que es tracta d’una de les zones menys saturades de la costa mallorquina. Hi ha escassos allotjament turístics, tots ells de petites dimenssions i la majoria dels estiuejants resideixen en vivendes unifamiliars, pròpies o de lloguer. Aquestes característiques fan que la fisonomia sigui ben distinta de les típiques zones turístiques masificades i que es pugui gaudir d’un ambient molt tranquil i silenciós inclus en ple estiu.

S'Estanyol, Colònia de Sant Pere
S'Estanyol, Colònia de Sant Pere
Montferrutx, una extensió del nucli tradicional de la Colònia de Sant Pere
Montferrutx, una extensió del nucli tradicional de la Colònia de Sant Pere
Betlem és el tercer nucli urbà de la Colònia de Sant Pere
Betlem és el tercer nucli urbà de la Colònia de Sant Pere

La costa

La costa que va des de s’Estany del Bisbe, a la desembocadura de Na Borges, fins a n’Es Caló, té uns 12 km . Baixa i rocosa en general , desplega una ampla platja d’arena de quasi 2 quilómetres de longitud a l’extrem occidental: Sa Canova. A partir d’aquí cap a llevant sovintetgen  petites cales excavades al marés,  que solen coincidir amb les desembocadures dels torrents : S’Estanyol, Cala Tonó, sa Macada de sa Torre, S’Estret, S’Arenalet dels Ermitans, Ca los Camps, Cala Mata, Na Clara, Es Barrancar i Es Caló, algunes d’elles amb platjoles d’arena o macada, que les fan adecuades pels banyistes.

 

Es Barrancar, una platja de còdols. Al fons el Cap Ferrutx
Es Barrancar, una platja de còdols. Al fons el Cap Ferrutx
Sa Canova, una platja d'arena de 1,8 km amb un potent sistema dunar
Sa Canova, una platja d'arena de 1,8 km amb un potent sistema dunar

Les muntanyes

Sempre a menys d’un km d’aquesta linia de costa aguaiten els cims de les muntanyes més altes de les Serres de Llevant: S’Atalaia Freda, El puig de Ferrutx, en Xoroi o Sa Tudossa. Que formen una barrera de penyassegats d’uns 500 m. d’altura que separen la Colònia de la resta del municipi d’Artà i li donen una forta personalitat paissatgística, son muntanyes rocalloses i pelades amb escassos bosquetons de pins a les parts baixes.

En Ferrutx és la muntanya amb més personalitat de la Serra Artana
En Ferrutx és la muntanya amb més personalitat de la Serra Artana

Els camps

Entre les muntanyes i la mar tenim una plana lleugerament inclinada formada per nombrossos ventalls aluvials que separen les torrenteres. Són els terrenys de cultiu conrreats majoritariament amb vinyes i ametl·lers, però també figueres, que configuren el paisatge rural de la zona, paral·lela a la costa anam trobant unà línia de tamarells que fan de bardissa protectora dels cultius contra els vents de tramuntana, molt intenssos durtant l’hivern, i que constitueixen una curiosa característica del paissatge colonier.

Sementer des Bartolins, amb la Badia d'Alcúdia al fons
Sementer des Bartolins, amb la Badia d'Alcúdia al fons

La vinya

El principal cultiu introduit a les noves terres conrreades gràcies a la colonització va ser la vinya, que ja havia estat important a l’edat mitjana quan Jaume II va ordenar la sembra de vinyes a Sa Devesa per abastir les bodegues reials. La filotxera la va afectar a finals de segle XIX i principis del XX, però va ser repoblada en part amb peus americans resistents, però una part de les antigues vinyes va ser substituida per l’emergent cultiu de l’ametl·ler. Aquests dos cultius i la figuera han donat personalitat al paissatge agrícola colonier fins a la decada dels 80 en que la vinya entra en un fort declivi que fins a finals dels 90  no es comença a recuperar.

 

La vinya és un dels cultius més característics de la plana d ela Colònia de Sant Pere
La vinya és un dels cultius més característics de la plana d ela Colònia de Sant Pere

El poble

La façana marítima del poble de Sa Colonia la configuren un passeig marítim peatonal ombrejat per tamarells , la platja i el port  amb unes 200 embarcacions esportives i una petita flota pesquera de 5 o 6 barques, resultat de diverses ampliacions del petit embarcador que va esdevenir mollet i ara port.

El port de la Colònia compta amb una petita flota pesquera.
El port de la Colònia compta amb una petita flota pesquera.

Un passeig per l’interior del poble ens permet de veure encara algunes de les primeres cases dels colons del segle XIX, l’església , amb una portalada procedent de la possessió de Son Sureda  i un molí fariner molt ben conservat sobre un turó de marés, son les darreres restes que ens recorden el paisatge urbà original.

El pare Rafel Ginard ens ofereix la seva particular visió del poble de Sa Colònia en dos textes de prosa poètica recullits a “Croquis Artanencs”

 

[Rafel Ginard el descrivia així  l’any 1929: “ Llocarró de cases diminutes, casetes de fira o de betlem, pobre , pobre i miserable, de terra magra i curta, on unicament hi prosperen els tamarells i un poc la vinya, sense gaire més patrimoni que vent salobrós, aigua de mar i sol implacable....

..... Els edificis de Sa Colònia, disseminats en un bell desordre vora la platja descarnada i negra, plena de còdols, de cuits que son han prés un color roig tan rabiós que fa mal de mirar i contrasta d’una manera típica amb les sanefes de calç que engiretornen les finestres.”


Trentacinc anys després, l’any 1964  el mateix autor en fa aquesta altra descripció: “ El buc de cases de Sa Colònia ha canviat d’aspecte. Primer era de tò vermellenc. Ara, el blanc hi predomina. Una foravilera  que se vesteix de senyora. Però, ciutadana o pagesa, sempre me tira Sa Colònia. Tanmateix, abans, color de terra  --call vermell o call roig—potser m’agradava més.”]

Rafel Ginard, poeta, i floklorista destacat, autor dels "Croquis Artanencs"
Rafel Ginard, poeta, i floklorista destacat, autor dels "Croquis Artanencs"

Un poc d’Història

 

La fundació

L’origen de l’actual poble de la Colònia de Sant Pere el trobem en la llei de Colònies Agrícoles  i Poblacions Rurals de 1868, dictada per afavorir la posada en conrreu de noves terres en uns moments en que el creixement de la població amenaçava de sobrepasar la producció de subsistències.

 

La Colònia de Sant Pere va ser fundada al 1880 pels propietaris de sa Devesa, els germans Homar d’Alaró aprofitant els beneficis que concedia  aquesta llei.

[Reproducció del plànol original]

 

Un lent creixement

Al llarg dels anys 1881-1883 i també durant els anys noranta nombroses persones  sol·liciten l’alta com residents, atrets pels beneficis fiscals que suposava l’estatut de còlon. Algunes procedien d’Artà  mateix i d’altres de Felanitx, Llubí, Sant Llorenç, Capdepèra, Santanyí, Lloseta i Manacor. A l’any 1883 ja constava com colonitzada una superfície de 270 Has. , i 53 cases construïdes., amb 66 famílies empadronades, de les quals 41 vivien permanentment a la Colònia.

A partir d’aquests moments el creixement es va alentir força fins a finals dels anys 60 amb el boom turístic. La població resident va descendir entre 1940 i 1970 passant de 248 habitants fins els 172.

L’any 1950 s’hi compten 68 edificacions agrupades i 28 diseminades, i l’any 1960 75 edificacions agrupades i 41 diseminades.

 

La batalla del rei En Jaume

Abans de tot això, però, aquesta contrada havia ja entrat a la història d’una manera espectacular quant l’any 1230  el  propi rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que  rendiren  els musulmans de les muntanyes d’Artà. la gesta és relatada al “Llibre dels Feits” que ens  conte com un exercit format per 35 cavallers i alguns centenars de soldats catalans i almogavers rendiren el 31 de març despres d’un llarg setge 1.500 sarraïns que resistien atrinxerats a les coves dels penyassegats de la muntanya, esperant reforços dels musulmans de Pollença que mai arribaren. Això esdevenia ben prop de Sa Colònia, al barranc des Parral.

Sa Devesa era propietat dels Reis de Mallorca
Sa Devesa era propietat dels Reis de Mallorca

La cacera reial

A l’època del Regne de Mallorca el protagonisme històric  de Sa Colònia va continuar ja  que el Rei Jaume II de Mallorca va comprar Sa Devesa que incloia totes les terres d’aquesta franja costera i va convertir-la en cacera reial, , repoblada amb venats i porcs senglars, agre dels més afamats falcons del reialme i cultivada amb vinyes per abastir les bodegues de palau.

La silueta elegant de la torre de sa Devesa als peus de l’impresionant Ferrutx, ens recorda encara la importància que tingueren aquests paratges durant  l’època medieval.

 

Al marge de sa Devesa entre les edificacions d’origen medieval cal mencionar les cases de Sa Canova, una possessió fortificada que conserva la seva torre i  que l’Arxiduc va retratar a finals del XIX.